25 de setembre 2015

Una República al servei de tots. (la Pàtria ja és cosa de cadascú)

Tots hem sigut espectadors de la campanya de la por d'aquesta última setmana inundant els mitjans amb missatges de greus conseqüències en cas d'independència. Aquesta campanya ha tocat diversos temes però un dels principals ha sigut el tema de la pèrdua de la nacionalitat Espanyola i la ciutadania Europea. Una possibilitat que ha sigut desmentida pel propi Mariano Rajoy a la ja famosa entrevista d'Onda Cero.  Mostrant clarament que segons la Constitució Espanyola (article 11.2), la legislació internacional (nationality in public international law) i la Declaració Universal dels Drets Humans (article 15) és impossible retirar la nacionalitat a un ciutadà d'origen tant d'Espanya, com de qualsevol país de les Nacions Unides.

Tantmateix el Ministre Margallo, un dia més tard, en el debat amb l'Oriol Junqueras davant la impossibilitat de poder seguir amb l'argument que en una independència de Catalunya comportaria una pèrdua immediata de la nacionalitat Espanyola, va fer un pas més enllà... i va comparar Catalunya amb una Colònia (video). Seguit de la declaració com a Ministre d'exteriors: "No estic disposat a que m'expropiïn la part de Catalunya a que tinc dret". Sentit oficial de poseció i propietat d'un territori en front al sentit democràtic de deure i servei als seus ciutadants.

L'Estat espanyol és un Estat-Nació a imatge dels vells estats d'Europa, que fusionen completament el concepte sentimental i col·lectiu, de Nació o Pàtria, amb el concepte pragmàtic i administratiu d'un Estat. Conseben l'estat com l'autoritat màxima per definir què és Ser i què No és ser espanyol. Per ells qui defineix l'identitat espanyola, no és la voluntat comuna, íntima i lliure d'un poble a sentir-se unit per uns objectius comuns. És l'estricte definició que ells dicten, dirigeixen i controlen per sobre de qualsevol llibertat individual i col·lectiva de decidir els propis sentiments de partinença.

I en aquest punt, a Catalunya estem a les portes de decidir si volem crear un nou estat. Decidir si fem néixer una nova estructura economico-politica, que com a eina que gestioni la totalitat dels nostres drets i deures sota el dictat i control d'un poble en democràcia. Sense objectius ni necessitats de definir cap pàtria des de l'estat, perquè la pàtria, com tots els sentiments, és sobirania exclusiva de la gent i no del poder.

Volem començar de nou. Però estem més acostumats, tots plegats, a llegir història de com s'han creat els estats (majoritariament a garrotades) que no pas a pensar com se'n crea un de nou al segle XXI. L'independentisme actual però, no persegueix cap finalitat romàntica. L'independentisme patriòtic que només aconseguia un crònic 10% de la representació parlementària i reunia uns centenars de persones al Fossar de les Moreres cada 11S ha sigut devorat per l'independentisme racional que reuneix cada any un milió i mig de persones des de la màxima pluralitat. Gent de diferents origens, diferents llengües, diferent religió i diferent orientació política que No formen una unica realitat però persegueixen un objectiu comú i aquest No és la pàtria, és una República de tots.

Perseguim crear un Estat de la única manera que pot tenir sentit actualment, de forma democràtica, mostrant inequivocament que una majoria de ciutadants així ho vol. I un cop mostrada la majoria, començar de nou un procés constituent. Un full en blanc on el mapa polític català, resultat d'unes eleccions lliures, escriurà quins son els drets i deures que regiran la nostra convivència, sense herències, sense hipoteques, sense imposicions, simplement el dictat del poble. On els ciutadants tinguin la llibertat de sentir-se el que vulguin, relacionar-se com vulguin, parlar com vulguin, creure el que vulguin, però sobretot... que decideixin en llibertat com es volen definir en comú.

Junts ho farem posible, Junts ho farem millor!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada