26 de setembre 2015

Reflexiona per qui votaràs...

Avui és jornada de Reflexió, un d'aquests invents que dins d'Europa només trobem a Espanya. Un invent nascut en epoca pre-democràtica i sota soroll de sabres i que hem mantingut tot hi que el context que ho justificava ha desaparescut. Aquest és un exemple, si voleu inocent, d'un efecte terrible: l'Status Quo. La resignació per conveniencia, comoditat o desidia de seguir l'inèrsia del que s'ha fet "sempre", ignorant la vigència de les seves raons. El preferir el "va com va" al "va com volem". La resistencia al canvi que tots experimentem quan tenim més por que ilusió.

Demà votarem en un plebiscit, direm Si o No a un canvi. Un Canvi a l'Status Quo que ha despertat una oposició d'actors molt poderós. Una campanya tant directa que no ha pogut amagar quins actors l'impulsaven: Ministeris, Bancs, grans Empresaris, Església, Militars, Sindicats, Premsa, Mitjans, IBEX, etc... Les seves raons no han sigut justificacions del perque l'Status Quo actual segueix vigent sinó que ells han decidit llençar la campanya de la por, la por al canvi. Amenaces sobre Nacionalitats, Bancs, Pensions, Corralitos... que s'han disenyat pensant tant en la idea d'atemorir que quan ha calgut mostrar els arguments de justificació els mateixos emissors del missatge s'han quedat sense paraules.

Així doncs aquesta ofensiva de por enfront a qualsevol proposta d'alternatives ha mostrat una cosa molt clara. Més que mostrar contres a l'independència ha tret a la llum quins actors tenen interessos compromesos en cas d'independència. Interessos que no poden explicar obertament com a motiu d'interès general ja que són simplement interessos particulars.

L'independència deu tombar molts "Xiringuitos", deu fer net de molts interessos injustificats i deu desmuntar moltes xarxes clientelars quan grans empresaris fan de cacics condicionant el vot als seus treballadors. Quan els mitjans trenquen l'objectivitat que els dòna prestigi per amagar notícies que ja circulen per les xarxes. Quan bancs amanacen en públic, per fer por, però acaben negant qualsevol perill davant les exigències dels clients. Quan un governador de Banc Central deixa anar la paraula "corralito" i ha de rectificar en menys de 24h perquè "els mercats" li obliguen. Quan cal donar una base militar als Estats Units per obtenir una declaració d'oposició frontal que no s'acaba aconseguint. Quan el president del govern llença amanaces que després no pot mantenir ja que van en contra de la seva propia llei. Quan cal falsificar un comunicat de la Unió Europea per aturar-ho. Quan la gran oligarquia catalana de 8 cognoms catalans i gran patriotisme de barretina destina milions d'euros de la seva butxaca a campanyes unionistes. Quan l'esglesia demana resar en contra per immoral. Quan fan servir la lliga de futbol com a motiu polític, al mateix nivell que els drets socials...

Potser si que estem fent una revolució. No?

Bancs, Terratinents, Alts directius, Bisbes, Coronels, Oligarquia, PP, PSOE... segur que tots ells pensen pel nostre bé, segur que volen el millor per tots.

Votaràs per ells?

Salut i Republica!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada