04 de desembre 2012

La funció que ens deixa els resultats #25N

Han passat unes quantes jornades de reflexió post-elecctoral on he llegit desenes d'articles analitzant els resultats del #25N. La gran majoria d'aquests escrits s'han fet a cop calent després del resultat inesperat de les eleccions. Per això pràcticament tots transpiren emotivitat per totes bandes: alegria, decepció, serenor, inquietud, felicitat, ràbia... i ho entenc perfectament ja que jo he necessitat uns dies per poder escriure amb el cap fred. Fred, que no objectiu, ja que no pretenc ser objectiu, sinó escriure lliurement la meva subjectivitat.

Parlant de subjectivitats en podem veure un bon resum en les primeres reaccions de la premsa el dia 26 on: Si fèiem cas de les portades dels diaris Catalans, l’aposta sobiranista del president Artur Mas havia fracassat. Si fèiem cas de les portades dels diaris Espanyols el fracàs era de tot el sobiranisme. I en la premsa internacional podíem veure com remarcaven l'augment dels grups independentistes al parlament, on ERC aconseguia ocupar la segona posició i CiU guanyava presentant un programa sobiranista tot i la davallada.

Bé doncs, aquests resultats que semblen tenir tantes lectures diferents i tant contradictòries entre si, per a mi ens deixen un sol resultat definit per una funció amb tres factors clars que combinen entre sí de forma no lineal. En un Sistema No Lineal no hi ha un únic resultat possible i un cop obtingut és impossible saber quin impacte ha tingut exactament cada operant en el resultat final. Per tant el comportament d'aquesta funció ha generat principalment dos efectes: el primer és el neguit i la inquietud davant la incertesa de poder arribar a diferents resultats finals i el segon és la gran diversitat de conclusions possibles degut a analitzar cada factor per separat segons els interessos, sense tenir en compte la seva combinació.

Per a mi aquests tres factors són:
  1. El factor Sobiranista: tenim per primer cop la quantificació exacte del suport a un referèndum d'autodeterminació a data del 25/11/2012.

  2. El factor Emotiu: el revés a la majoria extraordinària de Mas i l'augment d'ERC fins a la segona força han suposat diferents impactes emocionals que han dividit l'estat d'ànim majoritari del #11S2012.

  3. El factor Executiu: un cop descartada la majoria absoluta, les opcions de governabilitat passen pels pactes i els suports entre forces que poden compartir un objectiu però no comparteixen ni els temps, ni les eines per a la gestió del context on ens trobem.

La funció que uneix aquests tres factors es diu política i ens afecta a tots aquells que compartim l'objectiu d'aconseguir la independència de Catalunya! Amb les dades a la mà sabem quantificadament que som la majoria però ens cal exercir, tot hi les inquietuds, una confiança militant que pressioni i obligui als partits al pacte i al compromís. Com també ens cal recuperar com a moviment ciutadà l'hegemonia d'esperança, germanor i energia despresa de l'11 de setembre superant recels, tristeses i desconfiances, ja que per poder fer tot aquest camí i tota la feina que ens espera ens cal manetenir i compartir una gran il·lusió!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada