Aquest cap de setmana passat (el 29 i 30 de Novembre) vaig volar cap al nord d'Italia a les províncies de
Vèneto i més concretament a
Padova amb un objectiu principal, estar al costat de qui més enyoro. Però també amb un objectiu molt atractiu, visitar amb la millor companyia i una guia de luxe, la ciutat veïna, la ciutat sense terra,
Venecia!
Com era d'esperar la ciutat ens va atrapar dins la seva atmosfera romàntica, regalant-nos petits moments de somni entre els ponts, canals, grans monuments i petits racons. Però un cop a casa el dilluns, ens esperava una altre sorpresa:
La Marga al pont de Riatlto el diumenge al vespre
El pont de Riatlto amb els peus inundats al dilluns al matí
El gran Canal a la tarda plujosa de diumenge
El gran Canal amb una marea de un metre i mig
Jo al moll de la plaça de Sant marco la nit de diumenge
El mateix moll sota les aigües al dillunsKramBlog
Realment sí que va ser una sorpresa quan dilluns al matí mentre era a classe el professor ens explicava com en llevar-se exaltat per les sirenes que anunciaven l'arribada ferotge de la marea alta va assabentar-se del que estava passant. El vent Scirocco va fer acte de presència i amb ell l'aigua que ho va cobrir gairebé tot.
ResponEliminaSembla estrany que d'un dia a l'altre les coses puguin canviar tan depressa.
Dissabte veies Venècia en el seu posat romàntic i elegant i dilluns tots vam poder veure-la submergida dins l'aigua.
Que curiós oi?