23 de juny 2006

Ressaca estatutària

Desprès de tota la ressaca estatutària patida en tota la blogosfera i am la distancia suficient per a la reflexió no precipitada, que em permetrà fugir de les opinions endogàmiques i repetitives que volten per la xarxa. Arriba el moment per al meu article d’opinió:



Un procés estatutari en plena democràcia és un fenomen amb una vida mínima de 3 decades. Per tant calia que com a arma electoral de la ultima campanya es fiquessin tots en un projecte que no creien? Calia frivolitzar l’estatut de tot un poble?

La reforma d’aquests estatut era feina de la nostre generació, la generació filla de la democràcia, llunyana a la transició. Una generació més atrevida, sense pors, sense hipoteques del passat, ni interessos als alts poders.

Han gastat la nostre opció de crear un país normal i sense complexos i ens haurem de menjar una actualització rutinària i gens ambiciosa del estatut, que simplement serà la renovació de l’hipoteca que varem començar a pagar al 79. No hi ha cap text constitutiu europeu que s’hagi pogut renovar abans de 30 anys i aquesta serà el nostre nou termini de pagament.

El pitjor no és la gran retallada, és que m’han pres la oportunitat de poder lluitar més en davant per un nou estatut ambiciós i acord amb els temps actuals.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada