30 de juny 2006

_dolça Pausa

Sembla que el món sencer vol una pausa,
cadascú al seu món,
esperant el torn de la vida
que'ns convidi a retrobar-nos.
Tot es lluny aquí a la platja ara que estic sol.
Una veu tendre i senzilla endolceix el meu camí.
Restes d’amors prohibits que ja no hi son.
Cap paraula,
cap penyora,
entorpeix el meu destí.

La sort que gira l’esquena, retorna l’amor donat.
Quan la ment es retira sola, troba l’eternitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada