02 de maig 2006

Aigües encantades

Diumenge es va consumar un dels regals de Sant més emotius. El Teatre Nacional ens esperava amb una obra de les obres més emblemàtiques de la Renaixença Catalana i la nostra tradició dramàtica , “Aigües Encantades” (1907). Una gran obra, una magnifica interpretació i millor companyia.

L’Obre s’inscriu en el context dels drames d’idees i passions del modernisme. La història es desenvolupa en un univers proper, en un context mediterrani i rural, que serveix a l’autor per mostrar la lluita entre l’impuls regenerador (associat al coneixement racional i científic), i les forces de la tradició, l’integrisme i la ingenuïtat popular.




Primera entrega:

El dubte i el desig empenyent-me capa tu
Fràgil desig incert
La teva presència
La fugida i l’esperança
Del que no dius i sento a la pell
Vens i te’n vas com el llenguatge de les ones.
Remei Margarit

Segona entrega:

FORASTER: Hi ha idees i sentiments arrelats al nostre cor, heretats dels nostres pares, que per a nosaltres són la pura veritat, la suprema raó i únic sentit de la vida. I no obstant, aquestes idees i sentiments que guien totes les nostres accions, poden ser falses...

Moltes Gràcies ;*

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada