07 d’abril 2006

Som...

Paraules refinades dins d'un mar de frases curtes i coses no dites, un mar de sentiments no expressats i pensaments distrets.

Gosadia i mancança, per que som el que ens falta, les onades que deixen l'escuma sobre la platja, la flama que s’apaga quan no se la deixa respirar, l'aire que aguantem quan no volem dir res...
Som números i lletres, per poder tenir un nom.
Som mentides i petons.
Som poesia i pragmatisme.
Som el plor i l'energia dels mals moments; som el record i la nostàlgia dels bons.

Repta, si et plau, el dia gris al núvol, crida’l sobtadament, escolta’m...
Sí, sé que hi ha nit i dia!, però m’agrada també veure com plovisqueja...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada