10 d’abril 2006

El meu Regne












La nit és el meu regne. Tinc un desig enorme
d’escriure per la nit, de llegir per la nit,
de pensar per la nit, de plorar per la nit,
de jaure, de deixar d’ésser a poc a poc
enfonsant-me, així, en un habitual naufragi.

Escric les darreres coses sobtades, impensades,
repentines, calentes, amb la gran por de no caure
en un irreparable oblit d’això o d’allò.
A mesura que vaig naufragant, mentre caic
en el son, en aquest petitíssim no ésser,
escric, escric, escric, aleshores envio
les acceleradíssimes botelles del naufragi,
amb un delit de platges pacífiques i esveltes
a qualsevol banda on no podré arribar mai.

Acceleradament escric, faig testament
ràpid de tot el que pot ser útil,
aleshores tinc un tendre anhel cartogràfic,
dic, entre pressa i pressa, la situació
del meu cos, del meu cor al moment del naufragi,
tot és un enviar de missatges i botelles,
tirar coses al mar, de vegades amb una
clara voluntat d’ancorar el que no sempre em confesses.

La nit és el meu regne, el meu mar, el moment
del meu naufragi, escric mentre una sal
i unes ones m’emplenen els pulmons, tot el cos,
mentre em rosega el cor l'amarga dolçor del naufragi.

Aleshores naufrago el més elegantment
que puc: sobre el meu cos escampo bé el llençol,
poso el cap el millor que puc sobre el coixí,
després, negligentment, apago la llum, resto,
resto amb els ulls oberts; darrerament comprenc
que tot és ja possible, i tanco els ulls, els tanco.

1 comentari: