27 d’abril 2006

El despertar...

0

No cal despertar-se d’un somni sense són. Només cal saber fluir entre l’alegria i l’adversitat d’un amor que no es qüestiona.

2 comentaris:

  1. Tinc un despertar que sense el que apareix al final de l'escrit no seria un despertar com el que cal. A veure què et sembla:

    Jo i tu, tu i jo, junts, ben aprop, un al costat de l’altre. Missatges, carícies, sentiments, alegria, benestar i comoditat. Tendresa, suavitat, escalfor i somriures.

    Les hores es converteixen en minuts, els minuts en segons i els segons fugen amb l’aire que es respira.

    Felicitat, una felicitat que desapareix quan decideixes marxar.

    Enyorança,tristesa, buidor i llàgrimes. Tensió, amargor i solitud, fredor i esgarrifances.

    Tot empitjora quan ja no hi ets, quan ja no et tinc amb mi fins l’endemà. Tot empitjora quan, cap al tard, intentes amagar-te darrere les muntanyes.

    I em pregunto: com és que no puc viure sense tu, estimat sol?

    ResponElimina
  2. Entendre les postes iniciadores de llarges i fosques nits ens permet gaudir de les més belles albades.

    Sempre comença un dia nou!

    ResponElimina