22 de febrer 2006

...amb Filosofia

Mentre estic reconstruint l’edifici filosòfic a la recerca de la veritat, he de viure de la manera més feliç possible. Procurar vencem a mi mateix abans que a la fortuna i ser capaç de canviar els meus desigs abans que l’ordre del món, atès que no hi ha res que estigui del tot sota el nostre control.

El dubte sorgeix per a alliberar-nos de l’error, no per a romandre en una paràlisi escèptica. La finalitat és trobar alguna cosa sòlida i ferma que resisteixi el dubte. Cal destruir les opinions mal fonamentades.

El bon sentit (capacitat de discernir la veritat de la falsedat) és la cosa més comuna i millor repartida del món. La diversitat de les opinions prové de les diferents maneres d’aplicar el seny. El meu esperit no és més perfecte que el dels altres, per tant només intento constituir un mètode per augmentar el meu coneixement fins al punt més alt que pugui assolir malgrat les meves limitacions vitals.

17 de febrer 2006

Reus, Paris, i Londres!

Intentant complir la dita hem començat per l’objectiu més proper, una excursioneta per reus i els seus entorns, des de la boira de confeti del “Cors Blanc” de Salou al l’aire pur dels penya-segats del Montblanc.

Quan tornis de Londres a tu només et quedarà Paris! Quina enveja!

15 de febrer 2006

Crònica de la Raó vol.2

Demanem massa coses als sentiments? els entenem? els substituïm per les raons o els enfrontem a elles? i tot això per que? ...per actuar conforme amb la nostra naturalesa racional i sociable? Individualitat, independència, llibertat... Convivència, empatia, comprensió...

Equilibri???

13 de febrer 2006

Your own personal “Jesús”...

Gràcies al doctor de les tenebres em va caure del cel l’entrada al paradís dels Techno-Popis dels 80. Tornaven més potents que mai Depeche Mode fent sonar els temes del nou disc que han llegit les agulles dels meus plats. Com no, el més espectacular la posta en escena de llums, pantalles, estructures futuristes i els “HITS” de sempre entrant amb una potència orgàsmica fent vibrar un Palau St. Jordi pler a rebentar. Però res com un “Enjoy the Silence” sonant durant 1 quart d’hora mostrant el potencial d’un gran tema on cada component del trio britànic va lluir el seu talent.

Reach out and touch faith!!!

djKramBlog


10 de febrer 2006

Generació dels 80

He rebut un gran mail on no tenia rés mes a afegir, per tant només cal citar-lo...

"L’objecte d’aquesta missiva és la de reivindicar una generació, els 80, de tots aquells que varem néixer als 80, la dels que estem currant d’alguna cosa que les nostres pares ni podien somiar, la dels que veiem que el pis que an comprar els nostres pares ara val 20 o 30 vegades més, la dels que estarem pagant el nostre habitatge fins als 80 anys. Nosaltres no varem ser a
la Guerra Civil, ni al maig del 68, ni varem córrer davant dels grisos, no varem votar la Constitució i la nostra memòria històrica comença amb les olimpíades del 92. Encara que no varem néixer en una dictadura, sempre hem tingut una consciència democràtica i la sèrie Cuentame ens sembla que és una merda que fa apologia del franquisme. Per no viure activament la Transició se’ns diu que no tenim ideals i sabem de política més que els nostres pares i del que mai sabran els nostres germans petits i descendents.


Som l’ultima generació que hem après a jugar al carrer a les xapes, a la baldufa, a les bales, a corda, a gomes o el rescat i, alhora, som la primera que hem jugat a videojocs, hem anat aparcs d’atraccions o vist dibuixos animats en color. Els Reis Mags no sempre ens portaven el que demanàvem, però escoltàvem (i seguim escoltant) que ho hem tingut tot, encara que els que han vingut després de nosaltres sí que ho tenen realment i ningú els hi diu.


Se’ns ha etiquetat de generació X i vam haver d’empassar-nos "bodrios" com: Melrose place o Sensación de vivir ( et van agradaren el seu moment, torna-les a veure, veuràs quin desencís). Plorem amb la mort de Chanquete, amb la puta mare de Marco que no apareixia amb les putades de la Senyoreta Rottenmayer. Som una generació que hem vist en Maradona fer campanya contra la droga, que durant un temps vam tenir al bàsquet com el primer dels esports.


Hem vestit texans de campana, de pitillo, de pota d’elefant i amb la costura torta; el nostre primer xandall era blau marí amb franges blanques a la màniga i les nostres primeres bambes de marca les vam tenir passats els 10 anys.


Érem al col·legi quan el 1 de novembre era el dia de Tots els Sants i no Halloween, quan encara es podia repetir curs, els últims de fer BUP i COU, els pioners de la E.S.O. Hem estat els cobais en el programa educatiu, som els primers en incorporar-nos a treballar a través d'una ETT i que menys els costa despedir-nos del treball... Sempre ens recorden esdeveniments d'abans que naixéssim, com si no haguéssim viscut gens de història. Nosaltres hem après el que era el terrorisme explicant acudits d'Irene Vila, vam veure caure el mur de Berlín i a Boris Yelsin borratxo tocar-li el cul a una secretària; els de la nostra generació van anar a la guerra (Bòsnia, etc.) cosa que els nostres pares no van fer; vam cridar OTAN NO! bases fora, sense saber molt bé què significava i ens vam assabentar de cop un 11 de setembre.


Vam aprendre a programar el vídeo abans que ningú, vam jugar amb el Spectrum, vam odiar a Bill Gates, vam veure els primers mòbils i vam creure que Internet seria un món lliure. Som la generació de l'Espinete, Don Pimpón i Chema el "panaderofarlopero". Els que recordem a Enrique del Pou cantant amb ana (abuelitodimetu...) Els mons de Yupi i les pessetesrosses. Ens emocionem amb en superman, ET o A la recerca de l'Arca Perduda. Menjàvem Phosquitos i els Tigretones eren el millor, encara que allò que començava (una mica cridat Bollycao) no estava del tot malament. Som la generació del "El cotxe fantàstic", "Oliver i Benjí........La generació que es va cansar de veure les mamachichos. La generació a la qual li entra el riure fluix cada vegada que tracten de vendre'ns que Espanya és favorita per a un mundial.


L'última generació que veia al seu pare posar la baca del cotxe fins al cul de maletes per a anar de vacances. L'última generació de les litronas i els porros, i quin cony, l'última generació entenimentada que hi ha hagut. Aquest correu està dedicat a les persones que van néixer als 1980. La veritat és que no sé com hem pogut sobreviure a la nostra infància!!!!Mirant enrere és difícil creure que estiguem vius a l'Espanya d'abans: Nosaltres viatjàvem en cotxes sense cinturons de seguretat al darrere,sense cadiretes especials i sense air-bags, fèiem viatges de més de 3h sense descans amb cinc persones en el cotxe i nosofríem la síndrome de la classe turista. No vam tenir portes amb proteccions, armaris o flascons de medicines amb tapa a prova de nens. Anàvem amb bicicleta sense casc, ni protectorsper a genolls ni colzes. Els gronxadors eren de metall i amb cantons amb bec. Sortíem de casa al matí, jugàvem tot el dia, i només tornàvem quan s'encenien els llums. No hi havia mòbils. Ens trencàvem els ossos i les dents i no hi havia cap llei per castigar als culpables. Ens obríem el cap jugant a guerres de pedres i no passavares, eren coses de nens i es curaven amb mercromina (vermella) i unspunts i l’endemà tots contents. Anàvem a classe carregats de llibres i quaderns, tot ficat en una motxilla que, rares vegades, tenia reforç a l’esquena i, molt menys, rodes!!!


Menjàvem xuxes i bevíem refrescs, però no érem obesos. Algú era gros i punt. Estàvem sempre a l'aire lliure, corrent i jugant. Compartim ampolles de refrescs i ningú ens va encomanar res. Només ens contagiàvem els polls al cole. Cosa que les nostres mares ho arreglaven rentant-nos el cap amb vinagre calent (o els mes afortunats amb Orión).


I lligàvem amb les nen@s jugant a petó, veritat i atrevimento al conejo de la suerte , no en un xat xerrant. Érem responsables de les nostres accions i acceptàvem les conseqüències. No havia ningú per resoldre això. La idea d'un pare protegint-nos, si transgredíem alguna llei, era inadmissible, com a molt ens fotien un bufetada o una espardenya al cap i callaves. Vam tenir llibertat, fracàs, respecte, èxit i responsabilitat, i vam aprendre a créixer amb tot això. Tu ets un d'ells?? Enhorabona! Passa això a uns altres que van tenir la sort de créixer com nens, abans que tots aquests niñatos que hi ha ara que es creuen alguna cosa i no tenen respecte ni educació a ningú destrossin el món en el qual vam viure. GRÀCIES!!! Una salutació a tots cuideu-vos i que us vagi bé!!

PD: crec que se me oblidat algú molt important per mi i que va marcar tota la meva infància: SON GOKU"

07 de febrer 2006

50mg de fosfur

Ara són unes caricatures i demà unes declaracions o una manera de viure... una altre demostració de com es necessiten excuses per part dels amos dels polvorins. Com podem culpar a un llumí de l’explosió de combustible acumulat amb un sol objectiu. 50mg de fosfur davant a tones de goma2 creada amb els ingredients basics, odi, venjança, manca de diàleg, falta d’informació... que finalment equiparen una tira còmica desafortunada amb la pèrdua de vides. Impotència, només Impotència!


KramBlog

03 de febrer 2006

Crònica de la raó

Raó, o ràtio com diria un col·lega, segment de la realitat que nosaltres observem, interpretem i pondarem segons els propis valors.

La vida, composta a porcions de raó que van variant els seus percentatges creant una arc parlamentari disputat entre grups afins i rivals on normalment la creació de govern intern és complexa i el consens quasi impossible. Terreny on les majories absolutes són perilloses i volàtils a caprici del temps. Un formatge a base de trinagulets de colors que defensen el seu fragment de raó i estructuren els nostres principis.


KramBlog