05 de gener 2006

Nit de Nadal

24 de Desembre, Nit de Nadal, un fet inesperat i Molt dolorós em trenca la Realitat i em demostra el nivell crític d'autosuficiència on havia arribat. M'expulsaven amb una barreja de ira i sofriment desmesurat i inintel·ligible.

2 setmanes d'aïllament, de judici sense defensa, de dolor sense consol, cap diàleg i cap explicació...

No podia parlar així que ho vaig escriure...


"No se si tindre valor per dir-te aquestes paraules però si per escriure-les perquè surten directament del meu interior sense ser desvirtuades per la meva falta de valentia en el tracte i en les formes.

Aquests dies de reflexió obligatòria, dins d'un estat de reconsideració personal que ja havia començat, m'han obert els ulls. La reacció al dolor que m'ha causat la teva explosió visceral i desmesurada, en unes dates tant sensibles i delicades en els sentiments com dures i decisives en la feina i la carrera; m'han mostrat el Marc més desvalgut, la part de mi que em fa sentir pitjor, on es posa en evidencia la meva falta de valor i contundència administrades amb justícia i templança per presentar-me íntegre, real i orgullós de fer allò que esta bé.

Estic utilitzant tota l'energia d'aquest cop, en un esforç dantesc per solucionar el meu problema de fons, per reformar-me com a persona i no desfigurar tots aquells valors dels que n'estic orgullós. Vull ser la persona amable, inquieta, carinyossa i extrovertida que he sigut sempre. Vull veurem íntegre i complet, necessito mirar allò que he fet i no trobar-hi fissures. No vull llençar per terra les meves virtuts per la meva falta de valor i mostrar un individu feble i previsible que no és capaç d'afrontar la seva voluntat.

Sempre acabo donant-ho tot i tot vol dir el meu control, la meva voluntat, els meus desitjos i la meva independència com a individu, a aquella persona que estimo sense ni una gota d'egoisme personal, sense cap rampell i sense cap individualisme. I això ho acaba destruint tot!

Sortiré d'aquí nou i íntegre, per poder estar totalment orgullós de mi i que tu o alguna altra persona pugui desfruitar-me. T'estimo molt i no vull oferir a aquells qui estimo un Marc derrotat, no vull mostrar-me davant teu ni davant de ningú amb por, no vull callar per covardia i no vull doblegar la meva voluntat cedint-la a algú altre perquè em faig mal a mi, no vull mentir a qui estimo no mostrant el Marc original, real i inèdit. He estat així i no i busco justificació sinó solució, res em tornarà a enterbolir qui soc, aquell qui et va enamorar, sempre dinàmic i transparent, sempre en evolució i mai declivi. Ja no em sentiré, ni estaré sol.

Doncs així començo amb una dosi d'egoisme demanant que si m'has estimat en els moments on jo aportava tot allò bo que tinc no ho dinamitem tot provocant ferides profundes quan una debilitat que estic solucionant, en una mostra d'amor cap a els altres i sobretot cap a mi mateix, et pot haver causat algun mal que mai t'he desitjat, perquè tinc la virtut de no tenir mai malicia.

Potser hem desvirtuat el projecte amb debilitats i errors però no crec que s'hagi d'abandonar de forma traumàtica sigui quin sigui el final tant si s'acaba com si no.

Jo he estat i m'agradaria ser el seny que condueix la teva rauxa i m'agradaria que la teva rauxa doni sentit al meu seny, jo vull aprendre de tu un mon nou una part sorprenen de espiritualitat que em fascina i desconec, les meves ànsies d'aprendre i millorar amb col·loquen al teu costat. Encara que si no és possible no crec que s'hagi de destruir tota relació, simplement pel record del que hem significat l'un per l'altre. Vull créixer dret i em decisió no vull anar fluint al so de fets accidentals i no vull donar el meu camí personal a una altre persona per que se'l carregui a les espatlles, el vull construir jo i compartir-lo ja fet, paral·lel al de la persona estimada.

M'ofereixo com a parella compromesa, cordial, generosa, amb projectes i inquietuds, amb un entorn ric i els valors clars, que no es torna previsible i sempre es mostra inèdit i sorprenen. Ofereixo una persona activa, participativa i dialogant. Ofereixo la més amplia de les fidelitats i les complicitats, ofereixo tot sacrifici i esforç per crear un futur esperançador sense resignacions i ferm davant totes les injustícies de la vida.

No se si és bo o dolent però en mi no existeix el rancor no se que ens depara el futur i no se si el passarem junts o no. Però no vull odis ni tensions vull una relació natural amb la estima que sempre guardaré de tu.

05/01/2006"

Això és part del que li hagués dit i no vaig tenir ni la oportunitat.


KramBlog