09 de gener 2006

Han passat els Reis

Citant Marc Aureli: "Cap mal succeeix a allò que està en curs de transformació, com tampoc cap bé a allò que neix a conseqüència d'un canvi."

Jo ja havia començat el meu camí de transformació personal, abans del canvi, per retrobar la meva font de valor justa, raonable i contundent per concebre el món com un ser viu únic, que conté una sola substancia i una anima única, amb una pròpia facultat de sentir, un propi impuls d'actuar, responsable i solidari amb tot allò que succeeix i acompanya i que constitueix tota trama i tot context.

El Canvi, punt d'inflexió brusc i unilateral. Cures d'emergència sense gabinet de crisi. Extirpació rapida del dolor i llarga convalescència. Mutilació del mal sense diagnòstic.
Una decisió humana i dolorosa...

Transformació enfront el canvi, paciència enfront d'urgència, dos solucions amb diferent relativitat respecte el temps i moltes coses que queden per dir:

"Em dol moltíssim com ha acabat tot, he intentat amb tots els meus mitjans complir el teu somni, crear una vida junts, però jo no estava preparat per aportar tot el que demana la vida en parella al mateix temps que començar la carrera, mantenir la beca, aconseguir contracte, resoldre els problemes de casa, independitzar-me...
Tu ja tens molts deures fets i jo no! Encara que aporto tot el que tinc m'és impossible aportar el mateix ritme que tu i això em fa sentir molt impotent i molt trist.

La passió i les ganes d'estar al teu costat em van fer prometre un vida conjunta, però he acabat pagant la realitat. No sóc capaç encara de fer-te feliç al teu costat dia a dia i mantenir en construcció el meu camí. Camí que jo vull oferir-te, com a home format, autosuficient, amb feina, amb carrera i amb futur.

T'he trencat una il•lusió promesa desprès d'intentar complir-la fins a l'esgotament, mai t'he volgut enganyar ni fer-te mal però no he pogut complir l'expectativa donada. He d'admetre l'evidencia, tot i estimar-te amb bogeria ara no puc donar-te el que tu vols, encara que és el que més anhelo. Necessito temps per créixer al nivell de persona que vull ser, vaig tant ràpid com puc impulsat per l'amor, però el camí que he triat és difícil i molt feixuc, vull fer les coses ben fetes per donar-te un Marc real, sencer i fort però t'has cansat d'esperar.

Potser no hauria hagut de prometre mai algo que ara he vist que em porta molt més temps i dificultats del que un principi preveia, però ho vaig fer per passió i sobretot per amor.

El dolor d'aquesta promesa trencada és el turment que t'he provocat i treu tota força i paciència de que jo pugui formar part del teu projecte, però jo he de tenir també un projecte propi format per compartir-lo, i el projecte personal que sempre m'he marcat encara s'està formant.

Potser trobaràs el que vols en una altre persona però jo sempre he tingut clar que el que volies amb mi i jo també ho volia, encara que amb tot el dolor del món he d'admetre que tu ja ho tens preparat i jo encara ho he de construir.

La confiança que em tenies s'ha perdut, però jo continuaré el camí per arribar al moment on ja sigui autosuficient i pugui créixer i compartir la meva vida al costat d'una altre sense dependren.

Res em faria més feliç que l'amor que ens em tingut tu i jo ens hagués mantingut junts i enamorats fins al moment on tots dos ho poguéssim compartir tot, fer-nos feliços l'un a l'altre i donar el 100%.

09/01/2006"


No ser si tindre mai la oportunitat de dir-t'ho...


KramBlog