30 de gener 2006

Proleg

No hi ha res que conegui que ja no ho sàpiga algú, no hi ha opinió que expressi inèdita als ulls del món, no hi ha idea pròpia que ja no estigui desenvolupada, només sóc jo mateix. Així doncs permeteu-me que expressi el que em fa singular, l’únic nou que jo puc aportar , allò que només ser jo. Reflexions sobre les meves reflexions...
KramBlog

27 de gener 2006

Jo també puc explotar

Fa temps que ja no estava enamorat sinó que t'estimava! I això vol dir que se quins són els defectes i quines són les seves conseqüències. Se quines són les pors i les debilitats. Se que és allò que em fa patir o allò que no m'agrada. Però tot això pesa molt poc en comparació al que hi ha al altre plat de la balança, AMOR cap a una persona que ho es tot per mi.

I, ho ha sigut Massa, si Massa! En un moment de dificultats, adversitats, pressions i decisions de la meva vida que m'han debilitat de valor, on si ha sumat una gran dosi d'ingenuïtat i d'innocència que encara habitava al meu cor, m'han fet abocar els meus desitjos, les meves ambicions, el meu camí i el meu futur integrament sobre l'altre. Això ha provocat un Marc indecís, dependent i fora de lloc que no era capas d'avançar sol ni de complaure.

No era jo, era antinatural, no era qui coneixies, estava tens, espantat, indecís, era previsible i acoquinat. Però ho he vist i ho vaig veure abans que passes tot això!!!! Necessitava un temps de reflexió personal, necessitava una conversa serena per explicar tot el que em corria per dins, per tornar a ensenyar en Marc! Però no he tingut la oportunitat.

No m'ho crec , no ho entenc, qui estima escolta, accepta, espera, perdona... no he fet res amb malicia he comes un error i me posat a resoldre'l però no he tingut temps de començar! Volies una persona al costat? o algú que complís un guió de vida? Jo vaig començar a seguir-lo torçant el meu camí...

No sóc culpable per una manera de ser, no he de demanar perdo per patir un decaïment, no m'he de sentir malament per demanar un temps d'auto-ajuda, no enganyo a ningú quan vull oferir una persona autosuficient, no ofenc per preocupar-me pels altres i no destrueixo res amb la meva voluntat de corregir sempre els errors.
KramBlog

25 de gener 2006

Exàmens a Prova

Estudiar mullant els apunts, mesclar perque's emocionals amb els acadèmics, buscar concentració en la desesperació, oblidar i memoritzar, sobreposar-me i aprendre, buscar solucions i fer problemes un darrera l'altre, superar una fase vital i aprovar una fase selectiva amenaçadora d'expulsió!

El dolor és qui s'encarrega de situar-nos al pressent. L'adversitat qui ens fa valorar que només existeix allò que estem fen i l'esforç és l'energia per crear el futur que encara és una idea per que passi a ser part del passat.

Són els exàmens i les proves més dures les que t'obliguen a superar els teus límits, i superar-los comporta el mal d'estripar la pell que se t'ha fet petita. Però l'orgull recau en fugir del refugi que t'ofereix tot allò que ja saps fer i avançar a on tot està per fer, on falta molt per aprendre i la conformitat no és objectiu.


KramBlog

09 de gener 2006

Han passat els Reis

Citant Marc Aureli: "Cap mal succeeix a allò que està en curs de transformació, com tampoc cap bé a allò que neix a conseqüència d'un canvi."

Jo ja havia començat el meu camí de transformació personal, abans del canvi, per retrobar la meva font de valor justa, raonable i contundent per concebre el món com un ser viu únic, que conté una sola substancia i una anima única, amb una pròpia facultat de sentir, un propi impuls d'actuar, responsable i solidari amb tot allò que succeeix i acompanya i que constitueix tota trama i tot context.

El Canvi, punt d'inflexió brusc i unilateral. Cures d'emergència sense gabinet de crisi. Extirpació rapida del dolor i llarga convalescència. Mutilació del mal sense diagnòstic.
Una decisió humana i dolorosa...

Transformació enfront el canvi, paciència enfront d'urgència, dos solucions amb diferent relativitat respecte el temps i moltes coses que queden per dir:

"Em dol moltíssim com ha acabat tot, he intentat amb tots els meus mitjans complir el teu somni, crear una vida junts, però jo no estava preparat per aportar tot el que demana la vida en parella al mateix temps que començar la carrera, mantenir la beca, aconseguir contracte, resoldre els problemes de casa, independitzar-me...
Tu ja tens molts deures fets i jo no! Encara que aporto tot el que tinc m'és impossible aportar el mateix ritme que tu i això em fa sentir molt impotent i molt trist.

La passió i les ganes d'estar al teu costat em van fer prometre un vida conjunta, però he acabat pagant la realitat. No sóc capaç encara de fer-te feliç al teu costat dia a dia i mantenir en construcció el meu camí. Camí que jo vull oferir-te, com a home format, autosuficient, amb feina, amb carrera i amb futur.

T'he trencat una il•lusió promesa desprès d'intentar complir-la fins a l'esgotament, mai t'he volgut enganyar ni fer-te mal però no he pogut complir l'expectativa donada. He d'admetre l'evidencia, tot i estimar-te amb bogeria ara no puc donar-te el que tu vols, encara que és el que més anhelo. Necessito temps per créixer al nivell de persona que vull ser, vaig tant ràpid com puc impulsat per l'amor, però el camí que he triat és difícil i molt feixuc, vull fer les coses ben fetes per donar-te un Marc real, sencer i fort però t'has cansat d'esperar.

Potser no hauria hagut de prometre mai algo que ara he vist que em porta molt més temps i dificultats del que un principi preveia, però ho vaig fer per passió i sobretot per amor.

El dolor d'aquesta promesa trencada és el turment que t'he provocat i treu tota força i paciència de que jo pugui formar part del teu projecte, però jo he de tenir també un projecte propi format per compartir-lo, i el projecte personal que sempre m'he marcat encara s'està formant.

Potser trobaràs el que vols en una altre persona però jo sempre he tingut clar que el que volies amb mi i jo també ho volia, encara que amb tot el dolor del món he d'admetre que tu ja ho tens preparat i jo encara ho he de construir.

La confiança que em tenies s'ha perdut, però jo continuaré el camí per arribar al moment on ja sigui autosuficient i pugui créixer i compartir la meva vida al costat d'una altre sense dependren.

Res em faria més feliç que l'amor que ens em tingut tu i jo ens hagués mantingut junts i enamorats fins al moment on tots dos ho poguéssim compartir tot, fer-nos feliços l'un a l'altre i donar el 100%.

09/01/2006"


No ser si tindre mai la oportunitat de dir-t'ho...


KramBlog

05 de gener 2006

Nit de Nadal

24 de Desembre, Nit de Nadal, un fet inesperat i Molt dolorós em trenca la Realitat i em demostra el nivell crític d'autosuficiència on havia arribat. M'expulsaven amb una barreja de ira i sofriment desmesurat i inintel·ligible.

2 setmanes d'aïllament, de judici sense defensa, de dolor sense consol, cap diàleg i cap explicació...

No podia parlar així que ho vaig escriure...


"No se si tindre valor per dir-te aquestes paraules però si per escriure-les perquè surten directament del meu interior sense ser desvirtuades per la meva falta de valentia en el tracte i en les formes.

Aquests dies de reflexió obligatòria, dins d'un estat de reconsideració personal que ja havia començat, m'han obert els ulls. La reacció al dolor que m'ha causat la teva explosió visceral i desmesurada, en unes dates tant sensibles i delicades en els sentiments com dures i decisives en la feina i la carrera; m'han mostrat el Marc més desvalgut, la part de mi que em fa sentir pitjor, on es posa en evidencia la meva falta de valor i contundència administrades amb justícia i templança per presentar-me íntegre, real i orgullós de fer allò que esta bé.

Estic utilitzant tota l'energia d'aquest cop, en un esforç dantesc per solucionar el meu problema de fons, per reformar-me com a persona i no desfigurar tots aquells valors dels que n'estic orgullós. Vull ser la persona amable, inquieta, carinyossa i extrovertida que he sigut sempre. Vull veurem íntegre i complet, necessito mirar allò que he fet i no trobar-hi fissures. No vull llençar per terra les meves virtuts per la meva falta de valor i mostrar un individu feble i previsible que no és capaç d'afrontar la seva voluntat.

Sempre acabo donant-ho tot i tot vol dir el meu control, la meva voluntat, els meus desitjos i la meva independència com a individu, a aquella persona que estimo sense ni una gota d'egoisme personal, sense cap rampell i sense cap individualisme. I això ho acaba destruint tot!

Sortiré d'aquí nou i íntegre, per poder estar totalment orgullós de mi i que tu o alguna altra persona pugui desfruitar-me. T'estimo molt i no vull oferir a aquells qui estimo un Marc derrotat, no vull mostrar-me davant teu ni davant de ningú amb por, no vull callar per covardia i no vull doblegar la meva voluntat cedint-la a algú altre perquè em faig mal a mi, no vull mentir a qui estimo no mostrant el Marc original, real i inèdit. He estat així i no i busco justificació sinó solució, res em tornarà a enterbolir qui soc, aquell qui et va enamorar, sempre dinàmic i transparent, sempre en evolució i mai declivi. Ja no em sentiré, ni estaré sol.

Doncs així començo amb una dosi d'egoisme demanant que si m'has estimat en els moments on jo aportava tot allò bo que tinc no ho dinamitem tot provocant ferides profundes quan una debilitat que estic solucionant, en una mostra d'amor cap a els altres i sobretot cap a mi mateix, et pot haver causat algun mal que mai t'he desitjat, perquè tinc la virtut de no tenir mai malicia.

Potser hem desvirtuat el projecte amb debilitats i errors però no crec que s'hagi d'abandonar de forma traumàtica sigui quin sigui el final tant si s'acaba com si no.

Jo he estat i m'agradaria ser el seny que condueix la teva rauxa i m'agradaria que la teva rauxa doni sentit al meu seny, jo vull aprendre de tu un mon nou una part sorprenen de espiritualitat que em fascina i desconec, les meves ànsies d'aprendre i millorar amb col·loquen al teu costat. Encara que si no és possible no crec que s'hagi de destruir tota relació, simplement pel record del que hem significat l'un per l'altre. Vull créixer dret i em decisió no vull anar fluint al so de fets accidentals i no vull donar el meu camí personal a una altre persona per que se'l carregui a les espatlles, el vull construir jo i compartir-lo ja fet, paral·lel al de la persona estimada.

M'ofereixo com a parella compromesa, cordial, generosa, amb projectes i inquietuds, amb un entorn ric i els valors clars, que no es torna previsible i sempre es mostra inèdit i sorprenen. Ofereixo una persona activa, participativa i dialogant. Ofereixo la més amplia de les fidelitats i les complicitats, ofereixo tot sacrifici i esforç per crear un futur esperançador sense resignacions i ferm davant totes les injustícies de la vida.

No se si és bo o dolent però en mi no existeix el rancor no se que ens depara el futur i no se si el passarem junts o no. Però no vull odis ni tensions vull una relació natural amb la estima que sempre guardaré de tu.

05/01/2006"

Això és part del que li hagués dit i no vaig tenir ni la oportunitat.


KramBlog