02 d’octubre 2006

Perdoneu les Molèsties!

El començament del curs, l’entrada a la rutina, l’acumulació de temes i escrits per publicar, i la falta de temps per atorga’ls-hi ha aturat la bitàcola temporalment.

L’actualització al nou programari beta de blogger ha desconfigurat el sistema d’inserció de comentaris que vaig programar. Fet que em frena a augmentar el nombre d’entrades, ja que ara mateix, per motius tècnics, no és possible contribuir-hi amb comentaris i no vull privar aquest dret a ningú!

Tinc pendent la solució, que no tardarà gaire a arribar per remprendre la nova temporada de Kram i viceversa!


KramBlog

30 d’agost 2006

Nou! Weke Wiki

El WekeWiki portava una temporada bastant inactiu i això no podia ser!!!

És una eina molt potent i ens fa un gran servei però no l’explotem suficientment. Potser era el format, potser la falta d’organització o potser la mandra però el cert és que no aconseguíem utilitzar-lo com al nostre portal.

Per tant m’he pres el dret, amb el permís dels Wekes, de maquetar de nou el nostre Wiki per a fer-lo mes intuïtiu, facilitar la seva lectura i engrescar a la col·laboració de tots els Wekes a fer-lo gran dia a dia, perque aquest es l’esperit d’un Wiki i també és el nostre esperit!!!

Espero que us Agradi!


KramBlog

28 d’agost 2006

WekeWeke Google Group

A més del la penya Weke ara ja som un grup al ciberespai, la nova llista de correu Weke (wekeweke@googlegroups.com) és la forma més còmode de fer arribar un missatge a tots aquells qui estiguin inscrits.

http://groups.google.es/group/wekeweke serà el nostre racó on es classifiquen i es publiquen els missatges i on sempre podrem rememorà les nostres llargues i profitoses converses ;)

Subscriure’s a WekeWeke
Correu electrónic:


Veure el grup a groups.google.es


Un nou servei Weke per fer-nos la vida més fàcil on hi està convidat tot pro-Weke que vulgui està informat a la ultima.
KramBlog

22 d’agost 2006

beta.blogger.com vol.2

Adaptació del nou Beta Blogger:

Desprès d’acceptar l'amable invitació de Google a formar part dels testejadors de la versió beta dels seus nous blogs, a més de un gran ventall de possibilitats també s’obrien un munt de modificacions per adaptar i redissenyar el blog.

Primer: ha sigut l’eliminació per segona vegada de la barra Blogger (que personalment trobo estèticament horrible i innecessària)

Segon: serà l’adaptació a les categories que de moment només està disponible per a les plantilles predissenyades de Google i no per a les plantilles de disseny personal Html-CSS.

Tercer: vindrà la integració d’algun servei més, però hi ha masses coses a fer i massa poc temps per dedicar-hi... uffff


Així doncs he recuperat l'aparença original de la meva súper plantilla. Desprès del currasso que em va suposar el disseny i la implementació de Kram i viceversa la versió beta em tornava a col·locar tant si com no la barra Blogger aixafant tota l’estètica de la web.

Però gràcies a la col·laboració entre Bloggers i unes quantes proves en el nou codi m’ha sigut possible complir la primera adaptació i recuperar per fi l’aspecte desitjat.

iKramBlog

beta.blogger.com

Desprès de que Google adquiris el servei de blogs “Blogger” de Pyra Labs, va tenir el projecte aturat durant anys. Tots teníem clar les intencions de Google, publicar el seu servei de publicitat personalitzada AdSence en un marcat en continua expansió i enorme difusió com són els diaris personals a la xarxa. Però no enteníem el seu retràs en el desenvolupament del producte, quedava endarrerit enfront dels seus competidors, no oferia serveis basics com la classificació per categories i milers d’usuaris es mantenien a Blogger simplement per no perdre les entrades als seus blogs durant la migració.

S’ha fet esperar i potser a arribat massa tard per alguns, però amb l’engalonament de tots els serveis Google a la GooleAcount per fi ha aparegut el nou Blogger-Beta on apart de millores evidents es fa pales que el projecte Blogger continuarà i evolucionarà, callant els rumors i les pors de que el servei de blogs desaparegués, s’abandonés o es convertís de pagament. Google s’ha adormit molt en aquest servei, potser perquè el va comprar massa precipitadament però amb aquest nou gest consolida la aposta per els serveis gratuïts finançats amb la publicitat ala carta.

Així doncs conforme hi pugui dedicar alguns momentets Kram i viceversa anirà evolucionant i millorant dia a dia, amb els nous serveis de Blogger.


iKramBlog

16 d’agost 2006

DJ Kram Charts by Last.fm


Aquest es el meu recull d’estadístiques musicals creat gracies al servei Last.fm. Aquí podreu trobar actualitzats al moment els últims temes escoltats com el resum de temes i artistes de la setmana.

De la meva eclècticitat musical podreu extreure des de les ultimes novetats, fins als grans Hits de tots els temps.

Ultims Temes escoltats:


Els Temes de la setmana:


Els Grups de la setmana:

djKramBlog

09 d’agost 2006

Les Vacances de la meva Vida



Les promeses són deute per tant aquí comença el post dedicat a les Vacances, les nostres Vacances:
Com ja heu suposat van començar un xic accidentades, però les vacances no són un fet, són un estat i aquest no em va marxar ni un moment.

El vol no va sortir i duran aquells dies que no podríem gaudir del país dels llacs podríem aprofitar que ens quedàvem a terra per visitar un d’aquells racons de casa nostre que motiven a molta gent a fer milers de quilometres per admirar-los i als seus habitants, potser per ànsia de veure món, ens costa visitar. Així doncs vam canviar ells llacs nòrdics pels aiguamolls de l’Empordà, les ruïnes d’Empúries i els últims paratges verges de la costa brava que envolten St. Pere Pescador. Allunyats de la costa més turística i comercial que ha destruït gran part del patrimoni que havíem de guardar els catalans per al món.

Tu i jo, i la sensació de descans absolut. Fins-hi-tot sota la situació de tensió, estrés i desesperació col·lectiva del Prat, la diligencia, el control, la confiança i la seguretat mútua es van posar en marxa sense esforços ni fissures com la complexa i precisa maquinaria d’un rellotge suís.

Uns dies de somni entre la pau de la natura, els descans en platges i cales que ratllaven la utopia, la riquesa historico-cultural de l’entorn i la teva omnipresent, lleugera i càlida companyia. Han sigut la pura manifestació en una setmana de ja mes de 4 mesos d’unes merescudes vacances espirituals que he pogut brindar al teu costat.

Potser doncs el canvi de plans m’ha fet fugir de l’espectacularitat dels viatges per introduir-me a un mon interior on trobar-hi el paradís compartit de comprensió, amor i repòs.

04 d’agost 2006

Tragèdies al Prat


Finlàndia haurà d’esperar fins al pont de la Mare de Deu d’Agost, això si, les meves Vacances no ho han fet pas!!!

Però les fantastiques Vacances es mereixen un post Propi. Ara toca donar testimoni d’un dels episodis més llastimosos del nostre petit país viscut en primera persona.

Així doncs deixant de banda el sensacionalisme polític que han transmès els periodistes, més preocupats per les declaracions de una colla d’arreplegats en pre-campanya, que per el verdader desastre de seguretat, coordinació, logística i administració; explicaré com de magnificent va ser la tragèdia per a milers, milers i milers de histories personals carregades de dolor i desesperació.

M’entres a la zona de pistes, considerada com a sol internacional d’alta seguretat, els responsables de la vaga il•legal, sense declaració prèvia ni serveis mínims organitzaven un motí agressiu; les portes d’embarcament tancaven i totes les pantalles anunciaven l’anulació de tots els vols.

Els amotinats, que no manifestants, portaven des de les nou del mati escampant querosè per les pistes, rebentant les rodes dels avions amb els trens de matetes, mantingue’n cents de persones segrestades a dins dels avions i fins hi tot col•lisionant un autocar contra l’ala d’una aeronau per evitar el seu accés a pistes.

L’aparcament del aeroport pler de mossos antiabalots que sense competència per entrar a les terminals veien com la trentena de guàrdia civils i la testimonial policia portuària no podia posar control a una tragèdia de conseqüències mundials. Esperaven tots els reforços de la guàrdia civil de saragossà, ja que l’autoritat competent no tenia prous efectius per mantenir la seguretat d’un dels aeroports amb mes transit d’Europa.

Al mig dia, quan varem arribar nosaltres, les terminals A i B del Prat ja eren un camp de refugiats, cues quilomètriques d’avan de les finestretes de les companyies, les portes d’embarcament tancades per aquells qui ja tenien les maletes facturades, ni un centímetre de terra lliure per sentar-se. La creu roja amb aigua mantes i entrepants, l’hospital de campanya a l’aparcament per la gran quantitat de lipotímies, atacs d’ansietat i ferits, tant per les allaus de gent com les tanaganes que es muntaven.

L’aire acondicionat era inexistent per a tant volum de persones i una temperatura de 30 i pico graus ajudava al nerviosisme i a la desorganització que es feia evident quant per la megafonia nomes es sabia dir que l’aeroport estaria tancat fins a l’endemà a les 7 del mati. L’única organització diligent va ser la dels lladres, màfies i oportunistes que van robar a l’engròs les maletes que voltaven soles per les cintes abandonades per els responsables de la revolta.

Jo també en vaig ser víctima quan em van robar la cartera de dins del bolso i aquí va ser quan va començar la meva aventura a la comissaria de policia del prat on es negaven a fer-me el passaport d’urgència, que sabia per experiència directe que era possible aconseguir-lo, així doncs per trist que sigui i per molt que constati al país de pandereta que vivim vaig haver d’utilitzar influencies perquè el tinent en persona sortís a rebrem per fer-me el passaport i demanar-me disculpes.

Un cop amb el passaport i desprès d’haver sigut testimoni de la quantitat d’històries que es van denunciar en aquella comissària vaig ser conscient de la magnitud de la tragèdia: Avions mèdics i transports urgents d’òrgans i sang que no podien aterrar. Grups de nens saharauis que havien de tornar al camp de refugiats on viuen aquell mateix dia ja que el visat no els permetia l’entrada al Marroc cap més dia. Joves amb el simple bitllet a les mans i sense ni un duro que no veien manera de tornar a casa. Viatges transatlàntics per valor de mils d’euros a Argentina, Xina, Filipines, Austràlia ... amb escala a Frankfurt perduts i sense combinació possible fins al cap d’un més. Passatgers amb la previsió d'estar atrapats al Prat duran setmanes i setmanes. Taxis que portaven al homes de negocis fins a Madrid per no perdre inversions milionàries i fins hi tot carreres de taxi fins a Ginebre que donen testimoni de l’enginy davant posicions desesperades.

Milers de Vacances estroncades, grans pèrdues econòmiques per a les petites economies de classe mitjana, la paralització del món del negoci empresarial, viatges d’urgència mèdica o familiar impedits. Ningu podia assistir a una operació acordada a un hospital estranger, a una conferencia internacional, a una reunió diplomàtica, a visitar un malalt greu o treslladar-se a l’enterrament d’un familiar... tot hi ser operació sortida d’estiu vaig poder comprovar desprès de conèixer només les histories de la meva cua la gran quantitat de desplaçaments d’urgència i no de plaer que hi ha cada dia.

Al vespre ja s’avien acabat les llàgrimes dels més desesperats, la gent feia pinya i es consolaven entre ells mentres esperàvem tots anar avançant a la cua fins arribar a la finestreta on ens podrien canviar el vol. Els empleats de lufthansa ens repetien targetes amb el numero de la centraleta d’urgència que havien muntat per atendre als damnificats per telèfon, que evidentment estava permanentment saturada. Preveient el tancament imminent de la finestreta vam començar el viacrucis de reclamacions, instancies i denuncies possibles: A la Policia , a AENA, a la OCU, a la oficina de la Generalitat, a Lufthansa, etc...

Així doncs desprès deixar ben denunciat i constatat la debacle viscuda i amb la finestreta tancada abans que arribessin a atendre’ns, vam constatar la sort de poder marxar cap a casa a dormir, veient les terminals plenes de homes, dones i nens dormint al terra amb la sola comoditat de les mantes de la creu roja. I aquests encara tenien sort ja que molts improvisaven llits als carros de maletes aparcats als pàrquings amb la previsió de passar nits i nits a l’aeroport , sinó es que tenien la sort de aconseguir i pagar nits d’hotel.

Deixàvem enrere un centenar de milers de passatgers atrapats amb la previsió de duplicar-se l’endemà amb el cor encongit de pensar, durant el viatge amb bus nit cap a casa, el que encara els hi esperava. Nosaltres vam dormir confortablement i vam arreglar el tema dels bitllets tranquil•lament per telèfon l’endemà, però aquella jornada de divendres s’havia saldat per a moltíssima gent amb greus despeses econòmiques, terribles perjudicis personals, grans tragèdies de salut i molta i molta desesperació!

Una Vergonya!
KramBlog

21 de juliol 2006

Aroma d’estiu... Aroma de Santes...

L’estiu com totes les estacions que recorre la vida, travessa les etapes superant esdeveniments que any darrere any es repeteixen, marcats per un ambient i un aroma que ens transporta als anys viscuts. I aquesta estació troba els seus punts d’inflexió en el nostre tradicionari popular i en les seves festes majors.

Primer Sant Joan i Sant Pere s’encarreguen d’encetar el temps de calor i aire lliure celebrats pel “ Gloria a Sant Pere” dels focs de Canet.

Les Santes (Juliana i Sempruniana) a punt d’arribar. Marquen la proximitat de l’equador estival aprofitant els dies de calor màxima per a celebrar la ja famosa refrescada massiva a la Gran Ruixada. Tres nits de festassa que brindaran l’inici de les meves merescudes Vacances!

Desprès com un degoteig aniran caient les festetes de poble per tota la comarca Garrotxina fent boca del gran fi de festa, les desitjades Festes del Tura 2006!!!


KramBlog

30 de juny 2006

_dolça Pausa

Sembla que el món sencer vol una pausa,
cadascú al seu món,
esperant el torn de la vida
que'ns convidi a retrobar-nos.
Tot es lluny aquí a la platja ara que estic sol.
Una veu tendre i senzilla endolceix el meu camí.
Restes d’amors prohibits que ja no hi son.
Cap paraula,
cap penyora,
entorpeix el meu destí.

La sort que gira l’esquena, retorna l’amor donat.
Quan la ment es retira sola, troba l’eternitat.

23 de juny 2006

Ressaca estatutària

Desprès de tota la ressaca estatutària patida en tota la blogosfera i am la distancia suficient per a la reflexió no precipitada, que em permetrà fugir de les opinions endogàmiques i repetitives que volten per la xarxa. Arriba el moment per al meu article d’opinió:



Un procés estatutari en plena democràcia és un fenomen amb una vida mínima de 3 decades. Per tant calia que com a arma electoral de la ultima campanya es fiquessin tots en un projecte que no creien? Calia frivolitzar l’estatut de tot un poble?

La reforma d’aquests estatut era feina de la nostre generació, la generació filla de la democràcia, llunyana a la transició. Una generació més atrevida, sense pors, sense hipoteques del passat, ni interessos als alts poders.

Han gastat la nostre opció de crear un país normal i sense complexos i ens haurem de menjar una actualització rutinària i gens ambiciosa del estatut, que simplement serà la renovació de l’hipoteca que varem començar a pagar al 79. No hi ha cap text constitutiu europeu que s’hagi pogut renovar abans de 30 anys i aquesta serà el nostre nou termini de pagament.

El pitjor no és la gran retallada, és que m’han pres la oportunitat de poder lluitar més en davant per un nou estatut ambiciós i acord amb els temps actuals.

21 de juny 2006

Follow me down, to the valley below…

Per segona setmana consecutiva el single Lazarus del últim disc de Porcupine tree es mante en el ranquin personal de temes més escoltats.

Us convido a gaudir del sentiments que desperta aquesta melodia romàntica provinent del mon indie amb més influencies gothiques. Un so i una lletra que convida ala reflexió dins d’un ambient de dolça melancolia.





Lazarus
by Porcupine Tree

Past the cheerless towns
Past my window
I can see a washed-out moon
Through the fog

And then a voice inside my head
Breaks the analog
And says
Follow me down, to the valley below
You know
Moonlight is bleeding
From out of your soul

I survived against the will
Of my twisted fork
But in the deafness of my world
The silence broke

Follow me down, to the valley below
You know
Moonlight is bleeding
From out of your soul

Follow me down, to the valley below
You know
Moonlight is bleeding
From out of your soul

My David don't you worry
This cold world is not for you
So rest your head upon me
I have strength to carry you

Those are the twenties rising
Golden sun is just for you

Follow me down, to the valley below
You know
Moonlight is bleeding
From out of your soul

Follow me down, to the valley below
You know
Moonlight is bleeding
From out of your soul

Come to us
Lazarus
It's time for you to go

djKramBlog

20 de juny 2006

Suomi

En Jesús, com no, ha deixat via lliure a la seva sensibilitat artística en la seva estada com a científic d’elit a Hèlsinki i ens mostra l’enorme bellesa dels paisatges finlandesos. He rebut les primeres imatges de la terra dels llacs banyada per quasi 20 hores de llum al dia.

Aviat ens tindràs per aquí fen-te una visiteta i emprenyant un xic fins que no haguem visitat tot el país!



L'illa conquerida per un catala a Suomi Finland


Moi Moi !!!
djKramBlog

19 de juny 2006

Referèndum


Aquest no és un espai pensat pel comentari polític ja que aquesta faceta la desenvolupo en altres fòrums més propis, però si que és un espai d’opinió i vivències, així tenint en compte les meves inquietuds inevitablement la política es creua en la meva vida.

I aquest cop de forma molt més explicita formant part de mesa electoral, visquen les entranyes de la democràcia i portant de corcoll a apoderats i interventors amb subtilesa dialèctica que no eren capaços de retopar.

La jornada va ser tranqui-la però interessant, amb un control perfecte i un recompte exacte que a les 20:29h a la mesa C del districte 6 secció 10 de Mataró, donava els següents resultats:

Participació: 46.9%

Vots:

- : 232

- No: 74

- Blancs: 14

- Nuls: 2

Amb els següents missatges:

o (Vull l’estatut del 30 de setembre)

o (No crec amb la opció de ningú)


PD. Tornarem a lluitar, tornarem a...

16 de juny 2006

Acaben els finals , comença el Sonar 06 !

Per celebrar la fi del claustre universitari, ahir vam assistir a una inauguració de gourmet del Sonar 2006 que lluny d’apostar per grans caps de cartells com altres anys ha aconseguit crear un programa amb una gran quantitat i qualitat de noms espectaculars de les noves tendències que no deixen cap espai del festival fora de l’admiració.

Així per quart any consecutiu i personalment per segon, el Sónar i L’Auditori de Barcelona van unir esforços per oferir un concert de caràcter excepcional: Carsten Nicolai, conegut als cercles de l’electrònica experimental com a Alva Noto, i Ryuichi Sakamoto, van presentar ahir la versió en directe de “Insen”, un exercici de meditació high-tech en què Nicolai dissecciona les gravacions de piano interpretades en directe per Sakamoto amb una precisió de cirurgià, fins que obté els micro-loops que conformen els seus elements essencials.

Partint d’aquests àtoms de so, s’estableix una nova base formada per ritmes flotants, seqüències harmòniques, contrapunts melòdics que envolten les notes de piano. Tot, complementat pels exquisits visuals multipantalla que interactuen constantment amb el so. Una estètica impecable, una coordinació visual extremadament complexa, la genialitat i la creació extrema al piano i el tracte d’enginyeria al so, per fusionar tres mons en un bloc únic i inseparable que et transportava en un mon integrament sensorial.

djKramBlog

09 de juny 2006

cami Final!


Ja és aquí l’esgotador camí dels finals, on la pedagogia torna a demostrar el seu estat de decrepitud i és refia un cop més de l’arbitrarietat d’exàmens test i la injustícia dels problemes de doctorat que s’han de resoldre en un temps limitat i sota ambient de pressió.

Fins quan només contarà el resultat dels problemes en una fulla de correcció automàtica, per quant exàmens que no busquin la facilitat en ser corregits, per quan una demostració del teu domini i coneixement de l’extensa matèria i no una prova tàcita del potencial mecànic en memoritzar mètodes i tècniques provisionals.

Ja hi som i no hi ha més remei que jugar al seu joc, però això no ens farà callar...
KramBlog

05 de juny 2006

No!


El teu egoisme és la pitjor ferida...
no tens motius per rendir-te,
no tens motius per buscar-la.

Ella nomes és la negra fi.
KramBlog

03 de juny 2006

DJ Kram torna a l’Arcàdia

Dijous vaig tenir l’honor de tancar la temporada de sessions DownTempo que com cada dijous fins a la 1h sonen en l’Arcadia més intima. La selecció musical va recorre entre l’Inide-Electronic més íntim fins a l’electro més suau passant per perles dels 80 i elglamours del nu-Jazz. DJ Kram torna...

djKramBlog


27 de maig 2006

T’estimo Avia

Ja fa temps que sabíem que el teu futur és consumiria massa ràpid i que la vellesa no és tot lo bella que caldria. Però no et fas a la idea, encara que ja estiguis advertit, de com la degradació física pot causar dolorosos estralls.

Les obligacions diàries i la teva necessitat d’atenció constant ens va pressionar a tots a prendre una de les decisions més doloroses que hem pres mai i que ha demanat la unió, el suport i la disponibilitat de tots nosaltres. Un cop rendits a l’evidencia de que no quedava ja millor solució vas anar allà on et podien cuidar totes les hores que nosaltres no podíem destinar-te, ser que va ser dolorós per tu però ser que encara va ser pitjor per a la filla que, fent el cor fort i arriscant la seva fragilitat, entre plors t’hi portava. No pateixis avia saps que la cuidarem tant o més be com t’han de cuidar a tu.

Però ningú s’imaginava que en un entorn tant net, tant càlid, tant servicial on acabaves d’entrar es presentes la incompetència més inhumana.Com pot ser que un metge inepte jugui a ser deu receptant drogues a discreció? On és la professionalitat de la medicina tant publica com privada? On és el jurament hipocràtic?

Que tan fet avia? Perquè tan pres el do de la parla? Perquè tan immers en els teus pitjors malsons? Perquè tant empresona’t dins una ment torturada? Perquè tant pres l’anhel dels últims dies del teu viatge?

PER QUE?????

Ens entristia el cor veure l’acceleració sobtada del teu decaïment, però no imaginàvem aquesta bogeria de constant patiment. Entenc que ens demanis la teva fi només amb la mirada, entenc que desitgis un final més digne dins la teva ment tancada però ens has d’entendre que nosaltres només volem lluitar per tu encara que tu et rendeixis. T’estimo Avia!


KramBlog

26 de maig 2006

Agraït de ser aquí...

Donc gracies a deu de ser aquí entre vosaltres, donc gracies a deu de poder ser una vegada més el vostre suport. Donc gracies a deu d’haver-me dedicat a vosaltres, donc gracies a deu de poder ser útil per tots. Sé que donaràs fins a l’ultima gota del teu aler per l’Avia però jo serè qui et cuidarà a tu Mare, les forces fa temps que set van acabar però tot i així no deixes que res ni ningú es desmoroni. Per tant jo tampoc deixaré que siguis tu la que es desmonti.

Vaig preveure que ens quedava poc temps units, però no creia que fos tant rapit. La crisi és aqui i ja no tornarà a ser res igual. Procurarem fer-te viure tot l’amor que portem als cors, avia, fins que tot això acabi i llavors inevitablement ens trobarem en temps de canvi. Potser no tornarem a ser els mateixos al voltant d’un capo farcit, arribarà l’hora de que tots emprenem un camí propi i com a major exponent, el camí de qui sempre ha exercit de matriarca.

Ja és hora de defugir de la teva naturalesa servicial i de deixar de carregar amb les culpes dels altres. Aquest era l’últim cop que havies d’aguantar i sabia que no l’aguantaries sinó estàvem al teu costat. Estaré amb tu, aguantaré tot el que has creat, no deixaré que vegis el decaïment de tot allò que t’ha costat tant però, ha arribat el moment que estrenis l’egoisme personal i comencis a procurar per la teva pròpia felicitat.

La teves espatlles ja son dèbils per sostenir el pes de la família, has cuidat marit, fills, sogres i mare; has lluitat contra malalties, penúries i baralles però aquí ha arribat la fi de la teva tasca. Necessitaves suport sense demanar-lo i aquí el tens, necessitaves forces per que estàs massa esgotada i aquí el tens, defugies l’ajuda per que et sens la única responsable però aquí la tens. Sabia que aquest cop podia ser mortal i per això estic al teu costat per davant de tot, però també ser que és l’últim i sortint d’aquesta podràs alliberar les espatlles i tots començarem un camí propi sense hipoteques dels camins comuns. T’estimo Mare!


KramBlog

22 de maig 2006

Cap de setmana "Clàssic"

La dosi de clàssic del cap de setmana va començar el dissabte, on un sol radiant invitava a entrar al conservatori modernista del bruc per assistir a un dels molts homenatges a Mozart en l’any del seu 250 aniversari. En aquesta ocasió l’escola de musica de Gracia oferia un programa que viatjava des de el romanticisme dels concerts per a piano i petites orquestres de cambra al cant coral de les seves operes i operetes.

La millor peça tant subjectiva com objectivament va sonar en quart lloc on la Marga i en Bernat van brillar defensant el seu primer premi en el concurs Mozart de piano i musica de cambra amb el 2n moviment del concert en La major 622. La subtilesa suau del clarinet i l’atmosfera emotiva del piano van oferir una interpretació lleugera i deliciosa.

Al vespre m’entres la llum de la lluna ens acompanyava en l’entrada de l’auditori vam començar fent boca respirant l’ambient barroc que ens preparava la Tafelmusik Baroque Orchestra, formada per grans especialistes de a interpretació històrica i encapçalada per la prestigiosa directora violinista canadenca Jeanne Lamon. L’orquestra ens va convidar a compartir la seva “musica de taula” amb un programa-tast del més representatiu barroc europeu per a diferents protagonistes solistes: Virtuosisme en els violins (amb un espectacular efecte d’eco) a càrrec d’Elizabeth Wallfisch, veus portades al limit i instroments originals, que sens dubte van ser una festa per els sentits.

Gracies Marga per poder acompanyar-te i compartir amb tu un plaer per l’anima.

djKramBlog

17 de maig 2006

El preu de la Providència

0

El do ens l'atorga la nostra naturalesa però no les virtuts per dominar-los, no sempre estem capacitats per explicar allò que nomes un mateix te la facultat de veure i sentir i molt menys per intentar fer entendre allò que preveus a qui no gosa entrar en la virtut de la fe, la confiança o la paciència o si més no, que la seva existència no comparteix ni el teu llenguatge ni el teu nivell d’abstracció.

La visió empàtica de l'entorn et transforma en una gran útilitat per aquells qui entren a la teva influencia i això comporta un brutal desgast, exigint un control frenètic de les pròpies capacitats,com una gestió extremadament acurada de la pròpia supervivència. La providència d’allò que pot passar, la capacitat d’intuir l’evolució emocional dels que t’envolten, la visió directe dels sentiments aliens, la capacitat de desencriptar els problemes més amagats dels teus, la premonició de davallades a provenir o la visualització insitu de tota conseqüència dels teus actes és un do cruel que sempre et col·loca en el dilema d’escollir entre el que estimes i el que desitges, entre el que és bo i el que està be.

El món viu immers en la felicitat d’ignorar que tot acte propi, tot i ser just, és egoista perquè provoca conseqüències remotes molt pitjors que el be creat. D’aquesta manera pot ser inconscient del preu que esta fent pagar als dames a canvi de la seva pròpia progressió.

Així doncs perquè posseir la visió de cada conseqüència dolorosa en totes les decisions sense el poder de poder-les evitar? Com es pot entrar en la ignorància egoista que regne el món i permet que els individus evolucionin sense remordiments del mal creat?

Com es pot defugir la responsabilitat de poder resoldre allò que nomes tu saps amb anterioritat i tothom desconeix, quan xoca frontalment amb els teus desitjos? Com pots construir la teva pròpia vida quan saps que el costs pot suposar destruir la dels qui estimes? Com pots deixar anar algú quan esta apunt de caure, si tu necessites aquella ma per crear-te el teu futur?

Com pots gestionar el dolor que suposa ser capaç de veure el declivi, quan tot cau al mateix temps, i només tenir la capacitat humana de salvar-ne una? Com es suporta el do de no viure en la ceguera congènita de la resta del món i ser un solitari espectador del dolor dels altres?

No es pot defugir una responsabilitat encara que tingui un preu molt alt. Com no es pot demanar ser cec com els altres per poder-la ignorar.

El Do s’entrega però el seu domini no. Aquest és forjat per les tràgiques seqüeles viscudes i la responsabilitat d’actuar amb coherència al do encara que els actes siguin inexplicables, que les renuncies siguin doloroses i t’envaeixi la soledat quan ningú et pot entendre.

Tres voltes al sol no han servit per cultivar la fe necessària en una situació dolorosa. El declivi anunciat d’aquells qui tu han donat tot no és un preu acceptable per dominar la propia vida. La providència s’ha complert i el preu s’ha pagat. He sigut allà quan se m’ha necessitat, he complert allò que no vaig saber explicar, he evitat un mal major sacrificant els desitjos, he fet tota la feina que calia utilitzant menys temps del que vaig demanar.

No tothom és capaç d’entregar-se per tant no tothom ho pot entendre, era necessari aguantar, aplaçar alliberacions i ser pacient per que em necessitarien. La serenor que demana la paciència, la resignació i la responsabilitat és la més heroica de les virtuts, precisament perquè està mancada de tota aparença d'heroisme.


KramBlog

12 de maig 2006

1000 visites

totalloquevulldir.blogspot.com ja ha rebut més de 1000 visites amb una mitjana de 250 visites mensuals.

Com tot blog, aquests espai ,manté la voluntat de creixement i evolució constant, dia a dia, per a donar sortida a impressions, opinions, pensaments i inquietuds d’una forma estètica. Des de l’inicial Meta Kram, passant per la evolució d’en Marc fins a assolir, desprès de la metamorfosi, el seu alter ego
“Kram i viceversa”. Agraeixo a tots els lectors assidus del meu humil racó de
món, el vostre interès i la vostre participació.

Així doncs us convido a seguir l’anarquia equilibrada de tot allò que vull dir i a participar-hi amb les vostres opinions.

Moltes Gràcies !!!

KramBlog

11 de maig 2006

Festa de Dia'06

Com cada any a mitjans de maig s’acosta la telecogresca i el campus nord embogeix, cervesa a 80 cèntims, fum perfumat, concursos estúpids, actuacions feaks, chill-outs amb més festa que calma, etc... i com a punt culminant actuació del mític Paco Pil i el seu “Jony Techno-Ska”

Com cada any no hi vam faltar i menys aquest any com a membre oficial!

Adelante! pide pista! que despego.....


KramBlog

09 de maig 2006

Obscè


Qui calla quan ha de parlar és qui més parla quan ha de callar, la impaciència és el gran desvirtuador de tot consol, però té un preu destruir l’art del silenci encara que aquest no es presenta sovint a curt termini.

No poden sentir calma moral si són secs davant les conseqüències remotes que crearan, en un futur inevitable, les que ells han provocat.

És inútil l’autocomplaença davant l’incompliment d’allò que no sel's hi demana, tant com l’obtúsitat del qui no veu allò que no li ha de ser demanat.

Estan fora d’escena.

05 de maig 2006

Tornassolat



Tot aquest soroll del meu voltant
sento que trontolla dins del cap
i no em deixa lloc per tu.

Desitjo tant fugir d’aquest soroll.
Contagia’m el silenci.

Si em mires jo sono.
Si et miro m’escolto.

El so de les passes s’ha fet sord.
El so de les fulles és opac.
No conec el so del mal.

Desitjo tant fugir d’aquest soroll.
Contagia’m el silenci.

Si em mires jo sono.
Si et miro m’escolto.

Ara invento el so subtil del món,
m’acompanya dins del cor.
Ja només em queda per sentir
el so de la teva veu.


Glissando -Tornassolat

djKramBlog

04 de maig 2006

Campions 05-06 !!!

Ja tenim la segona lliga consecutiva i aviat la segona Champions !!!


Ahir varem culminar una victòria ja païda, dissabte baixarem l’espanyol a segona i el 17 repetirem l’eufòria de Wembley - Londres’92.


Només queda esperar Paris’06 i falten:






02 de maig 2006

Aigües encantades

Diumenge es va consumar un dels regals de Sant més emotius. El Teatre Nacional ens esperava amb una obra de les obres més emblemàtiques de la Renaixença Catalana i la nostra tradició dramàtica , “Aigües Encantades” (1907). Una gran obra, una magnifica interpretació i millor companyia.

L’Obre s’inscriu en el context dels drames d’idees i passions del modernisme. La història es desenvolupa en un univers proper, en un context mediterrani i rural, que serveix a l’autor per mostrar la lluita entre l’impuls regenerador (associat al coneixement racional i científic), i les forces de la tradició, l’integrisme i la ingenuïtat popular.




Primera entrega:

El dubte i el desig empenyent-me capa tu
Fràgil desig incert
La teva presència
La fugida i l’esperança
Del que no dius i sento a la pell
Vens i te’n vas com el llenguatge de les ones.
Remei Margarit

Segona entrega:

FORASTER: Hi ha idees i sentiments arrelats al nostre cor, heretats dels nostres pares, que per a nosaltres són la pura veritat, la suprema raó i únic sentit de la vida. I no obstant, aquestes idees i sentiments que guien totes les nostres accions, poden ser falses...

Moltes Gràcies ;*

28 d’abril 2006

Silenci?

La imatge de silenci escollida aquesta setmana és una foto d’en Jesús! Una melancòlica posta a la fageda que ahir dijous a ¼ de 12, van emetre pel canal 33 en el programa “Silenci?”

Una imatge de Silenci
Tarda de silenci
L'embolcall d'un bosc com la Fageda d'en Jordà impregna al visitant d'una comfortable nostàlgia. El silenci de les últimes hores de llum convida a la reflexió.

Jesús Planagumà (Olot)

djKramBlog

27 d’abril 2006

El despertar...

0

No cal despertar-se d’un somni sense són. Només cal saber fluir entre l’alegria i l’adversitat d’un amor que no es qüestiona.

iPod nano

Ja el tinc en les meves mans!!!

1.000 cançons i fins a tres dies seguits de musica en un minúscul aparell d'un disseny exquisit. Ara l’agafo i l’observo sobre la meva ma la brillant pantalla en color; acaricio la roda tàctil, em poso els auriculars i pujo el volum. És tot un iPod nano i es tot meu!

iKramBlog

24 d’abril 2006

Sant Jordi

Ja hem celebrat un nou Sant Jordi molt literari. La diada en dia festiu no es mou en el seu terreny natural però mante tot el seu color de cultura i tot el seu perfum de romanticisme. M’han regalat 4 llibres que s’afegiran a la llista d’espera que tinc a la prestatgeria que últimament despatxo a la enorme velocitat en la que devoro llibres, textes, poesia i histories. Però l’autèntic regal de Sant Jordi han sigut el parell de pròlegs personals que habitaven en les primeres pagines de dos dels exemplars que he rebut. Moltes Gracies!

Tinc pendent la critica i/o recomanació dels últims llibre que m’he llegit, que aviat aniran apareixent pel blog ;)


KramBlog

22 d’abril 2006

Blog New look












“Kram i viceversa” estrena nou look, nova direcció i aviat estrenarà nous serveis.

El nou disseny no és definitiu ja que aquest blog evolucionat mantindrà un ritme dinàmic tant en contingut com en presentació. I no cal dir que s’accepten critiques, valoracions i propostes, de tot agrat


iKramBlog

11 d’abril 2006

Signifiques Perla...



D’on ha aparegut tant complaent mirada?
D’on ha aparegut un reflex tant transparent?
D’on ha aparegut tanta innocent puresa?
D’on ha aparegut tant dolç sentiment?

Submergit en mar salada
Un jardí d’ostres als meu peus
Com pot l’objecte de tot anhel
Sortir en la meva busqueda...
Com pot l’objecte de tot anhel
Fer-me sentir seu.

Vides d’impaciència,
gasten els teus buscadors.
Del tresor que ningú troba,
he esdevingut portador.

Incitant-me en el cant, en el cant dels Trobadors.

El teu nom significa perla
i Marga un nou món.

10 d’abril 2006

El meu Regne












La nit és el meu regne. Tinc un desig enorme
d’escriure per la nit, de llegir per la nit,
de pensar per la nit, de plorar per la nit,
de jaure, de deixar d’ésser a poc a poc
enfonsant-me, així, en un habitual naufragi.

Escric les darreres coses sobtades, impensades,
repentines, calentes, amb la gran por de no caure
en un irreparable oblit d’això o d’allò.
A mesura que vaig naufragant, mentre caic
en el son, en aquest petitíssim no ésser,
escric, escric, escric, aleshores envio
les acceleradíssimes botelles del naufragi,
amb un delit de platges pacífiques i esveltes
a qualsevol banda on no podré arribar mai.

Acceleradament escric, faig testament
ràpid de tot el que pot ser útil,
aleshores tinc un tendre anhel cartogràfic,
dic, entre pressa i pressa, la situació
del meu cos, del meu cor al moment del naufragi,
tot és un enviar de missatges i botelles,
tirar coses al mar, de vegades amb una
clara voluntat d’ancorar el que no sempre em confesses.

La nit és el meu regne, el meu mar, el moment
del meu naufragi, escric mentre una sal
i unes ones m’emplenen els pulmons, tot el cos,
mentre em rosega el cor l'amarga dolçor del naufragi.

Aleshores naufrago el més elegantment
que puc: sobre el meu cos escampo bé el llençol,
poso el cap el millor que puc sobre el coixí,
després, negligentment, apago la llum, resto,
resto amb els ulls oberts; darrerament comprenc
que tot és ja possible, i tanco els ulls, els tanco.

07 d’abril 2006

Som...

Paraules refinades dins d'un mar de frases curtes i coses no dites, un mar de sentiments no expressats i pensaments distrets.

Gosadia i mancança, per que som el que ens falta, les onades que deixen l'escuma sobre la platja, la flama que s’apaga quan no se la deixa respirar, l'aire que aguantem quan no volem dir res...
Som números i lletres, per poder tenir un nom.
Som mentides i petons.
Som poesia i pragmatisme.
Som el plor i l'energia dels mals moments; som el record i la nostàlgia dels bons.

Repta, si et plau, el dia gris al núvol, crida’l sobtadament, escolta’m...
Sí, sé que hi ha nit i dia!, però m’agrada també veure com plovisqueja...

04 d’abril 2006

Titol TdSo


Dissabte passat com a prova final vam anar de Bolo, calia muntar i sonoritzar el concert de Handless. Una prova agosarada, emocionant, creativa i sobretot real! No valien els dubtes, el temps era molt just i el muntatge corria totalment a les nostres mans. El concert havia de començar puntualment i sonar perfecte i així va ser!!!

Montatge, cablajament, microfonia, monitoratge, amplificació, pre i post tractament, distribució, equalització, compressió, reverberació, limitació, assignació... i sobretot la mescla van ser necessaris per obtenir un so potent i professional.

El primer Bolo va ser un èxit, però en vindran més, i ara ja és l'hora d’aprendre de l’experiència.

djKramBlog





26 de març 2006

We make ritual Noise

Els deus del EBM (Electro Body Music) van baixar a la terra aquest dissabte i van escollir la sala Bikini per retronar Barcelona amb tota la potencia dels seus baixos ballables. Dins la gira del seu últim disc Skyshaper, Covenant va oferir tot el seu repertori de “Hits” imprescindibles que van convertir una sala plena a rebentar, a més de un gran concert, també en una festa impressionant.

Aqui teniu una mostra dels ritmes electronics obscurs de la banda que ens deleiten en el seu ultim single:
djKramBlog
Low Bandwidth (64Kbps):

Hight Bandwidth (192Kbps):