07 de gener 2016

oi que no ens farem mal? #VolemAcord

Perquè no us calgui llegir entre línies les meves afinitats ho diré d'entrada: Si la CUP investís Mas serien els meus herois. Si Mas sedís la presidència per formar govern de transició seria el meu heroi. Qui em porti a l'independència sacrificant-se pel camí (si és necessari) serà el meu heroi.

Estem davant de dos opcions bloquejants: No a Mas Vs. Mas Si o Si.
Més enllà de que una opció té més de 300.000 vots i l'altre més de 1.600.000 no entraré en més justificacions d'una i altre posició ja que és en la defensa de cada una on rau la discusió eterna que ens té ben encallats!

Això sí vull destacar una ridiculessa aplastant de cada una d'aquestes opcions:

  • Per una banda el No a Mas centre totes les maldats del neoliberalisme conservador, el gust a les ratellades per plaer i la culpabilitat de totes les corrupteles a una única persona, que sabem tots que ni és la més dretana/neoliberal, ni la més corrupte del món convergent. És el president de CDC sí, però la seva figura no respon a icona de Satanàs de la dreta, n'hi ha de molt pitxors. Llavors el que no quadra és el missatge de que s'investiría a qualsevol altre de CDC... What??? però si el més probable és que qualsevol altre de CDC encara sigui més de dretes que el propi Mas. #ridicul
  • Per altre banda, la falta d'alternatíva a Mas a la presidència escenifíca la falta de previsió del món convergent en la gestió del seu lideratge. Artur Mas no té relleu o almenys cap de prou preparat per mantenir amb credibilitat el projecte que representa. L'hiperlideratge de Mas a CDC ha capat qualsevol que pogués pendre-li el relleu i això fa que tot el sector de centre-dreta català, molt nombrós agradi o no, depengui d'una única persona. #ridicul

Darrera aquestes ridiculeses amb greus conseqüències estem encallats en el caricaturesc No a Mas Vs. Mas Si o Si i el que em sap més greu és que no tinguem la valentía tots plegats de parlar del que realment amaga darrera una simplificació infaltil. El problema clau són els interessos de fer neixer la República Catalana ja esviaixada cap un costat ideològic des de l'inici. Uns cap a la dreta i els altres cap a l'esquerra però molts pocs mantenen la idea de començar una Repúblia multi-classe que decideixi que vol ser un cop ja existeixi.

Ara és quan tots ja heu pensat que sóc un ingènu i us vull donar la raó, no hi ha cap manera de fer una república neutre de classe des de l'inici, sempre hi haurà interesos que estirarant cap un cantó i aquí és on proposo la millor solució que conec per equilibrar les lluites d'interessos: Agafar-se tots de les pilotes i preguntar-se en veu alta, oi que no ens farem mal?

Un Govern amb tots! JxSi i la CUP amb responsabilitats creuades amb Mas de president i una mega consellaria economica-social de la CUP que anules tota influencia dretana.  En resum, anular a Mas és una opció del no a Mas que permet la seva presidencia i una sortida a aquest azucac que està fent tant de mal als anhels de la fundació d'una República Catalana feta entre tots.

#VolemAcord


28 de setembre 2015

No hem fet KO però guanyem per punts!

He de reconeixer que estic cansat després de la campanya però em sento molt satisfet de la feina feta i tinc un gran confort pel resultat :) Estic serenament content! ;)

Entenc els que esteu de moixos, us entenc! Amb 81.619 vots més tindriem la majora de les Majories per sobre tots els altres sumats (incloguent blancs i tot) i estariem declarant la independencia avui mateix i ja hauriem arribat al final! Només 81.619 quan 160.000 solicitants de vot a l'extrenger no han pogut votar...

Quan portes molt de temps perseguint un objectiu i rebent tot el joc brut, que estem rebent, perdre una oportunitat de guanyar per KO és fustrant, però "al loro!" que el combat és pot guanyar per punts i nosaltres en portem molts més que ells. Tenim majoria absoluta per tirar endebant els 18 mesos de desconexió, la tenim! Ara és l'hora de la política ;)

...i a més tenim una gran dada per que ens pot fer respirar tranquils! Els resultats que tenim amb una participació del 77,5% ens treu de molts dubtes! En un referendum SI/NO (del qual no ens escaparem) tenim totes les opcions de guanyar!

Fins a la Victòria!

26 de setembre 2015

Reflexiona per qui votaràs...

Avui és jornada de Reflexió, un d'aquests invents que dins d'Europa només trobem a Espanya. Un invent nascut en epoca pre-democràtica i sota soroll de sabres i que hem mantingut tot hi que el context que ho justificava ha desaparescut. Aquest és un exemple, si voleu inocent, d'un efecte terrible: l'Status Quo. La resignació per conveniencia, comoditat o desidia de seguir l'inèrsia del que s'ha fet "sempre", ignorant la vigència de les seves raons. El preferir el "va com va" al "va com volem". La resistencia al canvi que tots experimentem quan tenim més por que ilusió.

Demà votarem en un plebiscit, direm Si o No a un canvi. Un Canvi a l'Status Quo que ha despertat una oposició d'actors molt poderós. Una campanya tant directa que no ha pogut amagar quins actors l'impulsaven: Ministeris, Bancs, grans Empresaris, Església, Militars, Sindicats, Premsa, Mitjans, IBEX, etc... Les seves raons no han sigut justificacions del perque l'Status Quo actual segueix vigent sinó que ells han decidit llençar la campanya de la por, la por al canvi. Amenaces sobre Nacionalitats, Bancs, Pensions, Corralitos... que s'han disenyat pensant tant en la idea d'atemorir que quan ha calgut mostrar els arguments de justificació els mateixos emissors del missatge s'han quedat sense paraules.

Així doncs aquesta ofensiva de por enfront a qualsevol proposta d'alternatives ha mostrat una cosa molt clara. Més que mostrar contres a l'independència ha tret a la llum quins actors tenen interessos compromesos en cas d'independència. Interessos que no poden explicar obertament com a motiu d'interès general ja que són simplement interessos particulars.

L'independència deu tombar molts "Xiringuitos", deu fer net de molts interessos injustificats i deu desmuntar moltes xarxes clientelars quan grans empresaris fan de cacics condicionant el vot als seus treballadors. Quan els mitjans trenquen l'objectivitat que els dòna prestigi per amagar notícies que ja circulen per les xarxes. Quan bancs amanacen en públic, per fer por, però acaben negant qualsevol perill davant les exigències dels clients. Quan un governador de Banc Central deixa anar la paraula "corralito" i ha de rectificar en menys de 24h perquè "els mercats" li obliguen. Quan cal donar una base militar als Estats Units per obtenir una declaració d'oposició frontal que no s'acaba aconseguint. Quan el president del govern llença amanaces que després no pot mantenir ja que van en contra de la seva propia llei. Quan cal falsificar un comunicat de la Unió Europea per aturar-ho. Quan la gran oligarquia catalana de 8 cognoms catalans i gran patriotisme de barretina destina milions d'euros de la seva butxaca a campanyes unionistes. Quan l'esglesia demana resar en contra per immoral. Quan fan servir la lliga de futbol com a motiu polític, al mateix nivell que els drets socials...

Potser si que estem fent una revolució. No?

Bancs, Terratinents, Alts directius, Bisbes, Coronels, Oligarquia, PP, PSOE... segur que tots ells pensen pel nostre bé, segur que volen el millor per tots.

Votaràs per ells?

Salut i Republica!

25 de setembre 2015

Una República al servei de tots. (la Pàtria ja és cosa de cadascú)

Tots hem sigut espectadors de la campanya de la por d'aquesta última setmana inundant els mitjans amb missatges de greus conseqüències en cas d'independència. Aquesta campanya ha tocat diversos temes però un dels principals ha sigut el tema de la pèrdua de la nacionalitat Espanyola i la ciutadania Europea. Una possibilitat que ha sigut desmentida pel propi Mariano Rajoy a la ja famosa entrevista d'Onda Cero.  Mostrant clarament que segons la Constitució Espanyola (article 11.2), la legislació internacional (nationality in public international law) i la Declaració Universal dels Drets Humans (article 15) és impossible retirar la nacionalitat a un ciutadà d'origen tant d'Espanya, com de qualsevol país de les Nacions Unides.

Tantmateix el Ministre Margallo, un dia més tard, en el debat amb l'Oriol Junqueras davant la impossibilitat de poder seguir amb l'argument que en una independència de Catalunya comportaria una pèrdua immediata de la nacionalitat Espanyola, va fer un pas més enllà... i va comparar Catalunya amb una Colònia (video). Seguit de la declaració com a Ministre d'exteriors: "No estic disposat a que m'expropiïn la part de Catalunya a que tinc dret". Sentit oficial de poseció i propietat d'un territori en front al sentit democràtic de deure i servei als seus ciutadants.

L'Estat espanyol és un Estat-Nació a imatge dels vells estats d'Europa, que fusionen completament el concepte sentimental i col·lectiu, de Nació o Pàtria, amb el concepte pragmàtic i administratiu d'un Estat. Conseben l'estat com l'autoritat màxima per definir què és Ser i què No és ser espanyol. Per ells qui defineix l'identitat espanyola, no és la voluntat comuna, íntima i lliure d'un poble a sentir-se unit per uns objectius comuns. És l'estricte definició que ells dicten, dirigeixen i controlen per sobre de qualsevol llibertat individual i col·lectiva de decidir els propis sentiments de partinença.

I en aquest punt, a Catalunya estem a les portes de decidir si volem crear un nou estat. Decidir si fem néixer una nova estructura economico-politica, que com a eina que gestioni la totalitat dels nostres drets i deures sota el dictat i control d'un poble en democràcia. Sense objectius ni necessitats de definir cap pàtria des de l'estat, perquè la pàtria, com tots els sentiments, és sobirania exclusiva de la gent i no del poder.

Volem començar de nou. Però estem més acostumats, tots plegats, a llegir història de com s'han creat els estats (majoritariament a garrotades) que no pas a pensar com se'n crea un de nou al segle XXI. L'independentisme actual però, no persegueix cap finalitat romàntica. L'independentisme patriòtic que només aconseguia un crònic 10% de la representació parlementària i reunia uns centenars de persones al Fossar de les Moreres cada 11S ha sigut devorat per l'independentisme racional que reuneix cada any un milió i mig de persones des de la màxima pluralitat. Gent de diferents origens, diferents llengües, diferent religió i diferent orientació política que No formen una unica realitat però persegueixen un objectiu comú i aquest No és la pàtria, és una República de tots.

Perseguim crear un Estat de la única manera que pot tenir sentit actualment, de forma democràtica, mostrant inequivocament que una majoria de ciutadants així ho vol. I un cop mostrada la majoria, començar de nou un procés constituent. Un full en blanc on el mapa polític català, resultat d'unes eleccions lliures, escriurà quins son els drets i deures que regiran la nostra convivència, sense herències, sense hipoteques, sense imposicions, simplement el dictat del poble. On els ciutadants tinguin la llibertat de sentir-se el que vulguin, relacionar-se com vulguin, parlar com vulguin, creure el que vulguin, però sobretot... que decideixin en llibertat com es volen definir en comú.

Junts ho farem posible, Junts ho farem millor!


11 de setembre 2015

La proba del cotó de la Revolució

Avui celebrem la diada de Catalunya que com fa ja 3 anys es transforma en una demostració massiva de poder popular sense cap altre precedent històric ni a Catalunya ni a Espanya. El que avui passarà a la #Meridiana com el que va passar a la #V o a la #ViaCatalana ho ha secsejat tot, ha generat moviments, fusions, trencaments, associacions, campanyes, el·leccions... i fins-hi tot líders.

Una Revolució és promobible, Sí, de pro-revolucionaris en coneixem molts però no és un fenòmen, ni previsible ni dissenyable o cala o no cala i això ho decideix la gent. La paraula revolució és buida de sentit dita des d'un sol individu per molt lider que sigui, la revolució Només pot ser plural, Només pot ser massiva o No És.

Estem davant d'una Revolució i si vols comprovar-ho apaga la tele, tanca el diari, desconecta't de les xarxes socials i surt al carrer. Vés a la Meridiana, mira els ulls a la gent escolta què diuen i en les llengües que parlen. Llegeix les seves pancartes, pregunta'l-si perquè són allà i per qui són allà. Quí són i què volen.

Salut i República!